Sachiko Kodama, Shizuoka, 1970.

Les sorprenents tècniques desenvolupades en els seus projectes per l'artista japonesa Sachiko Kodama són inèdites en les pràctiques artístiques contemporànies, dins o fora del camp de les arts digitals.

Els sons produïts pels visitants provoquen alteracions en els camps magnètics dels imants que fan que el líquid desafii la gravetat i la física i s'elevi, adquirint formes tridimensionals que muten cada segon. Una càmera amplifica aquests moviments i els projecta sobre una pantalla, on és possible apreciar amb detall la riquesa i sofisticació de les imatges produïdes.

Aquestes imatges, curiosament, no ens són del tot estranyes: ens recorden imatges sintètiques creades per ordinador, amb les seves superfícies brillants i la seva capacitat de canviar de volum i de forma en un segon. Aquesta aproximació a una estètica virtual a través d'una substància física que podem observar davant dels nostres ulls és un dels aspectes més intrigants d'aquest projecte.

Kodama ha continuat desenvolupant la seva recerca amb ferrofluids en treballs posteriors com Pulsate, una instal·lació en què el líquid magnètic descansa sobre una placa de porcellana; Breathing Chaos, on el parpelleig de la llum de les espelmes és l'element que produeix el moviment dels fluids, o Morphotower, el més escultòric dels seus projectes, format per un cub de ceràmica amb forats per on surten les formes sinuoses compostes pel líquid.

Les obres de Kodama s'han mostrat a l'exposició "Machines&Souls" al Museu d'Art Modern Reina Sofia de Madrid i a "Criatures digitals" a Roma el 2017.

El seu treball és un exemple de com la investigació científica pot ampliar el vocabulari expressiu dels artistes d'avui, per permetre-los modelar la realitat física i crear imatges que abans hauríem cregut que només possibles en l'àmbit de la imaginació i el somni.

El treball de Kodama es basa en l'estudi i la manipulació de substàncies específiques, els ferrofluids, les propietats dels quals són, a primera vista, gairebé màgiques. Els ferrofluids són líquids que, pel seu contingut metàl·lic, tenen propietats magnètiques i responen a la proximitat dels camps magnetitzats vibrant i canviant de forma.

Mitjançant un sistema informàtic, Kodama controla la força d'aquests camps magnètics per tal d'ajustar amb precisió la resposta del líquid. Protrude, Flow, el projecte que va donar a conèixer la seva obra, utilitza aquesta tècnica per crear una escultura líquida que canvia constantment de forma davant dels espectadors astorats. En aquesta instal·lació, entre dos grans imants es col·loca una safata que conté una solució d'aigua, oli i ferrofluids. El líquid de la safata respon als sons que rep del seu entorn.

Morpho Tower blanc, Morpho Tower negre, 2006

El primer projecte “Protrude, Flow” va utilitzar sis electroimants. Però, els electroimants casionalment impedien que la gent veiés el líquid en moviment. Per resoldre aquest problema i simplificar l’obra, vaig descobrir una nova tècnica anomenada “Escultura Ferrofluid” Aquesta tècnica permet als artistes crear escultures més dinàmiques amb materials fluids. S’utilitza un electroimant, amb un nucli de ferro estès que s’esculpeix en una forma particular. El ferrofluid cobreix la superfície esculpida de la forma tridimensional de ferro i el moviment de les puntes del fluid es controla dinàmicament a la superfície ajustant la potència de l’electroimant.

La sèrie “Morpho Tower” el 2006 va ser la meva primera realització d’una “escultura ferrofluïda.” La figura 2 mostra la torre espiral coberta amb nombroses punxes ferrofluid. Una torre en espiral dempeus sobre un plat sosté el ferrofluid. Quan es reforça el camp magnètic al voltant de la torre, es generen punxes de ferrofluid a la placa inferior i es mouen gradualment cap amunt, tremolant i girant al voltant de la vora de l’espiral de ferro.
El moviment de les puntes en el fluid es controla a la superfície ajustant la potència de L’electroimant. La forma del cos de ferro està dissenyada per ser helicoidal de manera que el fluid pugui migrar a la part superior de la torre helicoidal quan el camp magnètic sigui prou fort.

La superfície de la torre respon dinàmicament al seu entorn magnètic. Quan no hi ha camp magnètic, la torre apareix simplement com una forma espiral. Però quan es reforça el camp magnètic al voltant de la torre, es generen punxes en el ferrofluid; simultàniament, la superfície de la torre canvia dinàmicament en una varietat de textures: un fluid suau, un minut de molsa, les dents de tauró espia o una superfície de ferro dur. El ferrofluid, amb el seu color negre suau, arriba fins al cim de la torre, estenent-se com una gravetat fractal i desafiant.

Les puntes del ferrofluid es fan girar al voltant de la vora del con espiral, on o bé augmenten o disminueixen de mida depenent de la força del camp magnètic. Mitjançant un ordinador, es pot controlar la transformació i el moviment de la forma juntament amb la seva velocitat i ritme. La velocitat de rotació es pot controlar sense motors ni mecanismes d’eix. Funciona amb calma; simplement controlat per la gravetat i un camp magnetic.

La inspiració per a la meva obra d’art prové de la vida i la natura. Les formes orgàniques i la geometria i simetria observades en plantes i animals són factors inspiradors importants a l’hora de considerar formes d’art cinètiques i potencialment interactives. El moviment conductual dels animals i altres materials naturals també és important. Els ritmes de respirar en éssers vius són una excel·lent metàfora de textures que canvien dinàmicament segons el temps. Un dels meus objectius és aplicar aquests comportaments dinàmics en el disseny d’interfície computacional. (Col·leccions públiques i privades.)