Mónica Rikić, Barcelona, 1986.
Artista de nous mitjans i codificador creatiu de Barcelona. Centra la seva pràctica en codi, electrònica i objectes no digitals per a la creació de projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals, que pretenen anar més enllà del propi joc.
El seu interès rau en l'impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i repensar-los a través de l'art. Des dels plantejaments educatius fins a l'experimentació sociològica, proposa noves maneres de pensar i interactuar amb l'entorn digital que ens envolta.
Amb els seus projectes ha participat en diferents festivals d'arreu del món com Ars Electronica a Linz, Sónar a Barcelona o FILE al Brasil, entre d'altres. Ha estat guardonada a festivals com el Japan Media Arts Festival, AMAZE Berlin, el Margaret Guthman Musical Instrument Competition d'Atlanta i amb una beca Leonardo de la Fundació BBVA per treballar en un projecte de recerca sobre robots i interaccions socials. Ha fet residències artístiques a Technoculture, Arts and Games a Mont-real, European Media Artists in Resicence Exchange (EMARE) a Austràlia, Medialab Prado a Madrid i Platohedro a Medellín.
Treball a la col·lecció: New Home of Mind
"New Home of Mind", 2020
Artefacte audiovisual interactiu de ficció futurista que tracta la percepció de la identitat en entitats artificials intel·ligents i engloba la possibilitat d'una autèntica espiritualitat artificial.
Conceptualment, parteix de la idea d'un robot conscient que pateix una crisi existencial com a conseqüència d'haver reescrit i eliminat del seu codi la finalitat per a la qual va ser creat. Ara, busca el veritable significat de la teva existència a través d'una interfície espiritual. Aquest projecte representa aquesta interfície i especula sobre el significat de la consciència artificial mitjançant un viatge interactiu en primera persona per un ciberespai espiritual.
La representació de la divinitat en robots és recursiva, però normalment representa espiritualitats humanes. Amb aquest projecte vull crear un dispositiu que satisfà les necessitats espirituals de les màquines.
Ser una màquina conscient significa tenir un cervell prou complex per generar no només un pensament abstracte, sinó també tenir un sentit unitari de "jo sóc". Ningú ha aconseguit explicar què és la consciència per reproduir-la en una màquina, però en aquest projecte l'artista imaginarà les seves possibilitats espirituals des d'una perspectiva artística. Fent aquest exercici de discreció digital del “jo sóc”, vol crear un efecte mirall per reflexionar sobre les bases de la nostra identitat a través de la tecnologia.
Històricament, la nostra aproximació als "altres" no humans sempre ha estat des d'una posició de poder superior. Tanmateix, la nostra percepció de la IA està canviant per trobar-nos per primera vegada amb la concepció d'alguna cosa igual o superior. L'automatització cognitiva és la colonització digital dels humans per excel·lència. El creixent interès en el desenvolupament de tècniques d'IA se'n beneficia, reduint la complexitat del cervell humà a la capacitat de fer associacions ultra ràpides.
Què passa amb l'autopercepció i el desenvolupament emocional en un món governat per un déu autòmat?
L'artista ha reduït aquest dilema de la crisi existencial de l'IA a tres eixos que imagina com els principals punts de conflicte:
Té por al futur perquè és infinit
Els humans som la nostra projecció cap al futur i la nostra afirmació en el passat. El fluir del temps és el sentiment fonamental del present que està en constant evolució. Per a l'IA, el temps és només un ordre infinit d'esdeveniments. Què és una consciència sense temps?
Té por a la incertesa perquè tot el que sap ho pot predir
La base de la IA és la recopilació i el processament d'informació per predir comportaments futurs. Aquesta informació s'adquireix per acumulació, no per experiència. Experimentem la consciència que adquirim. L'experiència és el procés pel qual passem per coses que no sabíem per trobar el seu significat singular. La intel·ligència sense consciència no pot crear possibilitats imprevisibles. Com és una consciència sense imaginació?
Té por de la mort perquè no pot morir
Segons la teoria de la Uncanney Valley, els robots sempre ens han plantejat preguntes i pors a la mort. Quin seria l'efecte invers sobre una consciència incapaç de morir?
"New Home of Mind" ha estat finançat per una beca de producció i exposició de l'Institut Ramon Llull, NewArtFoundation i Hangar per a Ars Electronica Garden Barcelona 2020.