José Antonio Orts, Meliana, 1955.

Entre la ciència i l'art, la física i l'estètica, hi ha un lloc remot i desconegut on passen coses meravelloses. Aquell territori, que només uns quants curiosos estan disposats a conèixer, està poblat per les obres de José Antonio Orts. Peces d'art electrònic i escultures sonores que, més que romandre indolentes en un espai, l'habiten. Prenen vida quan són observats.

L'estudi d'aquest artista valencià ho demostra. Les parets, cobertes de components electrònics i plaques solars, ens donen la benvinguda a un espai on l'ull no entrenat examina les peces a la recerca d'una explicació que ho aglutini tot. Prova d'això és el passadís, envaït per imponents tubs de diferents longituds. En funció d'aquests, ens explica Orts, l'espectador pot escoltar diferents sons o notes musicals. La ciència és exacta; art, pura emoció.

Tot i que l'art i la música sempre han captivat l'artista (que és llicenciat en composició), l'electrònica va ser la disciplina que va aparèixer per primera vegada a la seva vida; concretament, quan només tenia 10 anys. Va crear els circuits com un hobby, sense saber exactament per a què. Gairebé tres dècades després, ho sap perfectament: les llums de les seves obres s'alimenten amb energia ambiental a través de plaques solars. Les escultures xiuxiuegen o grunyeixen els passos, moviments o gestos de la gent que acudeix a interactuar amb elles. El ball entre l'espectador i l'obra acaba de començar.

Roma, París, Berlín, València. A les seves esquenes, l'artista té una llarga i prolífica trajectòria que li acaba de merèixer el V Premi de la Fundació Cañada Blanch per la seva obra Trio de gotes de llum. "És la primera vegada que una obra d'art electrònic guanya aquest premi. Crea un precedent valuós", diu Orts. Per a nosaltres, de moment, ens serveix d'excusa per conèixer-lo i la seva obra. Una oportunitat que no deixarem passar.

Treball a la col·lecció: - Duo Fa-la
- Sin Titulo