Dmitry Gelfand, Sant Petersburg, 1974 i Evelina Domnitch Minsk, 1972.
El duet crea instal·lacions i performances que fusionen fenòmens físics amb pràctiques filosòfiques estranyes. Les troballes actuals, especialment pel que fa als fenòmens ondulatoris, són emprades pels artistes per investigar qüestions de percepció i perpetuïtat. Aquestes investigacions són destacades perquè la imatge científica del món, que serveix com a base per al pensament contemporani, encara no pot englobar el funcionament inenregistrable de la consciència.
Després d'haver rebutjat l'ús de suports d'enregistrament i fixació, les instal·lacions de Domnitch i Gelfand existeixen com a fenòmens en constant transformació que s'ofereixen per a l'observació. Com que aquests fenòmens rarament vists tenen lloc directament davant de l'observador sense ser intermediaris, sovint serveixen per ampliar enormement l'embolcall sensorial de l'observador. La immediatesa d'aquesta experiència permet a l'observador transcendir la distinció il·lusòria entre el descobriment científic i l'expansió perceptiva.
Orbiedre, 2017
Instal·lació en col·laboració amb LIGO i William Basinski.
Un vòrtex fosc al mig d'una conca plena d'aigua emet esclats prismàtics de llum en rotació. Semblant a una ergosfera radiant que envolta un forat negre que gira, Orbiedre evoca la interpretació relativista i quàntica de la gravetat, la reconciliació de la qual és essencial per desentranyar el comportament del forat negre i els orígens del cosmos. Baixant a l'ull del vòrtex, un raig làser blanc arriba a una singularitat impassible que projecta una ombra circular giratòria sobre el terra de la conca. La singularitat es troba al fons d'un clot a la superfície de l'aigua, la corona del vòrtex, que actua com una lent còncava enfocant el raig làser al llarg de l'horitzó de l'ombra del "forat negre". Aparentment, la llum és empasada pel forat negre d'acord amb la relativitat general, però es filtra com prediu la teoria quàntica.
Amb el generós suport de LIGO, Isabel De Sena i Fulcrum Arts.
