Antoni Abad, Lleida, 1956.
Va començar la seva carrera com a escultor, i va evolucionar amb el temps cap al videoart i més tard en el net.art i altres formes de nous mitjans.
El seu treball ha evolucionat des d'una pràctica escultòrica tradicional cap a l'ús de les noves tecnologies, i en particular la creació d'obres d'art basades en la comunitat amb telèfons mòbils. També va passar de la fotografia al videoart, seguit de l'interès per la informàtica Net.art. Ell utilitza Internet com a creat & plataforma de recerca. El d'Antoni Abad expressa la voluntat d'experimentació formal al voltant dels conceptes d'espai i temps, sempre presents a la seva obra, no exempts darrerament de certs aspectes irònics i crítics.
Ha presentat la seva obra a la Fundació Joan Miró, Museu d'Art Jaume Morera, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, Bienal de Venècia, P.S.1. – MOMA, Centre d'Art Santa Mònica, MACBA, entre d'altres.
Va obtenir el Premi d'Arts Plàstiques Medalla Morera (medalla) 1990, Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Multimèdia (2002), Nica d'Or a Ars Electronica[15] dins la categoria de comunitats virtuals l'any 2006. Considerat el premi més important. al món en matèria d'art i noves tecnologies i el Premi Nacional d'Arts Visuals l'any 2006 atorgat per la Generalitat de Catalunya.
La seva obra forma part de les següents col·leccions Artium, CGAC , Centre d'art La Panera, Col·lecció d'art contemporani de Lleida, Colección Caja de Ahorros del Mediterraneo, Colección Sanitas, Fundació “la Caixa”, Fundació ARCO, Fundació LaCaixa , Fundació Suñol, Fundació Unión Fenosa, Generalitat de Catalunya, Grupo Endesa, Künstlerhaus Palais Thurn & Taxis, Bregenz. MACBA, Marugame Hirai Museum, Marugame, Japan.MUSAC, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Museu d Art Jaume Morera, Museo de Bellas artes de Murcia, Museo Morera, Museo de Terol, Museo Pablo Gargallo, Museu de Granollers, Col·lecció Pinault .
Treball a la col·lecció: Ego 1999, Spanglish
Ego - Spanglish, 1999
L'Ego és una projecció basada en ordinador que utilitza programari de dibuix que permet a l'ordinador generar eixams de mosques domèstiques que brunzeixen i recorren l'espai amb patrons aleatoris.
Cada pocs minuts diverses desenes de mosques s'agrupen gradualment per escriure una sola paraula anglesa o espanyola: "I", "Me", "Yo" o alguna variant de la primera persona del singular. Tan aviat com la paraula s'ha convertit en elegible, les mosques es dispersen i s'escampen als marges més llunyans de la paret de projecció abans de tornar a muntar-se.
Aquest treball es va presentar l'any 2001 al New Museum of NewYork
amb el suport de :
REALtime, 2021
A REALtime, Antoni Abad ha creat un rellotge amb un sistema de signes internacional que mostra la varietat i complexitat dels registres lingüístics i, alhora, de la (im)possibilitat de fer una traducció de la dimensió real del temps.
